Dones que ens arriben al cor

Acte celebrat en motiu de la VI Setmana de la igualtat a Avinyó

Són dones lluitadores i valentes de l’àmbit quotidià, professional, dels camps de les ciències, la literatura, l’esport…. Les hem escollides del nostre imaginari i de la nostra història, i els hi fem un petit homenatge.

Amb aquest acte fem un reconeixement a lluitadores exemplars que han denunciat  les desigualtats de gènere. Dones cèlebres en els camps de les ciències, la filosofia, l’esport, l’art, la literatura,… treballadores, professionals i emprenedores, i dones que des de l’anonimat han estat heroïnes de la quotidianitat; àvies, mares, amigues… que amb saviesa, coratge i determinació han esdevingut models d’existència humana.

«Dones que ens arriben al cor» és un dels actes que s’han organitzat a  Avinyó per celebrar la Setmana de la dona, actes que volen posar en valor la igualtat de gènere entre els homes i les dones.

Les tres dones que van participar van ser:

Farah Imlahi Louzari. 

Va néixer el 5 de maig de 2003 a Manresa. Ara té 13 anys. Viu amb la seva família originària del Marroc a Avinyó des dels 3 anys, lloc on van néixer les seves germanes Safae i Basma.

Ha estudiat infantil i primària a l’Escola Barnola i actualment està estudiant a l’instiutut Miquel Bosch i Jover a Artés.

És una jove valenta, molt bona estudiant i molt lectora.

La Farah ens va exposar la història de Malala Yousfazsai.

Cèlia Serra Comaposada

Va néixer el  28 d’agost de 1962 a Cabrianes. És Llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1985. Ha treballat 3 anys al museu de la Ciència de Barcelona. Des del 1988 fa de professora de Biologia i Geologia. Del 1988 al 1990 va ser professora de biologia i geologia  a l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i del 1990 fins el 2008 a l’Institut Lacetània a Manresa.

Del 2008 fins a l’actualitat fa de professora al Camp d’Aprenentatge del Bages

La Cèlia ens va exposar la vida de Rosalind Franklin

Núria Flotats Careta

Va néixer el 19 de juliol de 1932 a Sallent. Va viure els primers anys de la seva vida entre Sallent i la Colònia de Cal Riera, amb els avis, mentre els seus pares treballaven a la fàbrica. Els anys de la guerra civil va estar-se amb els avis a Cal Riera. Als vuit anys, els seus pares i la Núria van venir a viure a Avinyó. Després de l’entrada dels nacionals, el seu pare va haver de  viure amagat. El van detenir i el van portar a la presó de Manresa primer, i després a la Model a Barcelona, ja que havia fundat una escola Moderna segons el model de Ferrer i Guardia a Sallent. Quan la Núria tenia deu anys, va ser executat. A partir de llavors, la Núria i la seva mare ja no es van moure d’Avinyó.

La Núria va estudiar els estudis bàsics a Avinyó, va aprendre a cosir i es va fer modista, fins als últims anys que va entrar a treballar a la confecció fins que es va retirar.

Ens va parlar de una dona de la família que havia destacat a la seva època  per ser forta i indenpendent: la Tia Pepeta Careta Mauri.

Josefa Careta Mauri va néixer el 1920 a Avinyó. Quan era jove, la van obligar a

casar-se amb un seu cunyat que havia quedat vidu. Ella no va voler quedar-se a viure amb el seu nou marit i va marxar a viure a Barcelona, a casa d’una família coneguda d’Avinyó per qui va treballar de cuinera. Al cap d’uns anys, va tornar a Avinyó a casa del seu germà que també havia enviudat. Aquí es va fer càrrec dels seus fills, entre ells la mare de la Núria: Carme Careta. Durant tots aquests anys, se li va prohibir l’assistència a les celebracions religioses.

Gràcies a la Núria, la Cèlia i la Farah, que són les primeres a participar en aquest projecte, i que ens ha permès conèixer històries de dones que també lluitaven per la igualtat. Un projecte que s’espera que tingui continuïtat en els pròxims anys.